miércoles, 24 de diciembre de 2008

Ja estan ací

Els nostres casporros ja estan ací. Després de moltes hores de viatge per fi ja els tenim en casa. Esta vesprada acudiran, com cada any, a la volta nadalenca de Borriol. Els hem vist molt contents, prou cremats pel sol i no tant flacs com de costum. No hem sentit aquella frase de “mai més” ni aquella altra de “venc el material” així que de segur que tornaran a fer-nos gaudir d'aquest esport. La frase més destacable, de moment, ha sigut, “en una temporada no tornarem a tastar el pernil”...
(Sembla la famosa publicitat de "El Almendro")

sábado, 20 de diciembre de 2008

LA CRÒNICA

Ens acaven d'enviar la tant desitjada crònica de la pujada, es veu que com que Sebastià Alfaro ha dit que s'ho deixa algun dels nostres casporros vol mirar de substituir-lo, tant seriosos no els coneixem:

El pasado día 16 de diciembre los miembros del Club Muntanyer la Pedrera de Borriol Jorge Cabo y Lluís Pallarés subieron a la cima del Cerro Aconcagua ( 6.964 m ) por la ruta denominada Glaciar de los Polacos,mas concretamente por la variante "directa de los polacos o vía de los argentinos".

A la 01:00 de la mañana (hora argentina ) sonaba el despertador dentro de la tienda del campo 2 a 5.800 m. Dentro de la tienda la temperatura rondaba los -10 grados bajo cero,fuera de la tienda el ambiente era de unos 19 grados bajo cero. A las 2:40 salían los tres alpinistas ( Jorge cabo, Lluís Pallarés i Alejandro Ramis ) desde el campo 2 hacia las primeras rampas heladas de la ruta. A las 6:00 am. amanecía sobre el Aconcagua i la ascensión continuaba a paso lento pero seguro.

A las 7:30 de la mañana y a una altura de 6.400 m., Alejando Ramis tuvo que darse la vuelta debido al mal de altura con fuertes dolores de cabeza y mareos.

Sobre las 9:00 de la mañana afrontaban uno de los pasos claves de la ruta, el denominado " cuello de botella " a 6.500 m. con rampas de hielo que llegaban a tener una inclinación de 60 º.

Saliendo de este y después de 3 horas afrontaban el último paso clave de la ruta,un corredor de nieve de 60 º a 6.800 m i una chimenea de 10 metros y II º de dificultad, saliendo así a la arista final que les conduciría a la cima en unas 2 horas.

A las 15:40 de la tarde y después de 13 horas de intensa actividad llagaban al techo de América Jorge Cabo y Lluís Pallarés,convirtiéndose en la primera expedición que coronaba la cima por esta vía en lo que se lleva de temporada.

La bajada se realizó por la ruta normal, con un tremendo cansancio y sin apenas agua ni comida. En cuatro horas consiguieron descender al campo 2, donde les esperaba su compañero Alejandro Ramis ya recuperado, sumando un total de actividad de 17 horas.

El tercer integrante de la expedición Alejandro Ramis decidió esperar unos días para intentar su segundo asalto , pero este no pudo llegar debido al fuerte viento que sopló durante estos.

Pese al intenso frío de la noche el día amaneció muy bueno y continuó así durante todo el día excepto a partir de las 14:00 h de la ascensión,donde apareció una tormenta de nieve que les dificulto un poco la orientación en la parte final.

La ruta elegida "directa de los polacos o ruta de los argentinos" es una ruta exigente , en la que se gana un desnivel de 1200 metros entre los 5.800 y los 6960 metros de altura. Por lo que es necesario una gran forma física para el día de ataque final y una perfecta aclimatación y como no, esperar una ventana de buen tiempo donde la montaña les permita su ascenso.

Se trata de una ruta donde se mantiene una inclinación de 40 o 45 º constante y donde aparecen tramos más expuestos, donde la pendiente alcanza los 60º.Hay que añadir que nadie había subido en lo que se lleva de temporada, por lo que tuvieron que abrir toda la huella desde el campo2 hasta la cima. Cosa que dificultó i retraso enormemente la subida.

Según comentarios de la gente que convive año tras año en el campo base (plaza argentina 4.200 m ),es una ruta poco frecuentada cada temporada ( se calcula que alrededor de 10 expediciones ), debido a que al lado de esta sale otras ruta mas accesible llamada " falso polaco ", travesía que permite acceder a la ruta normal desde el campo 2 para asi ganar la cima con menos dificultad.

La expedición partió des de Borriol el día 30 de noviembre, llegando a tierras argentinas el día 1 de diciembre. Después de 3 días de trekking de aproximación al campo base empezaron las labores de aclimatación y montajes de los campos de altura. Campo 1 a 4900 m y el campo 2 a 5.800 m,lo cual les llevaría unos 12 días de duro esfuerzo.

A estas horas los integrantes de la expedion descansan en la ciudad de Mendoza, recuperando fuerzas. La llegada esta prevista para el próximo 24 de diciembre al mediodía a su población natal, Borriol.

Los miembros de la expedición agradecen el interés mostrado a todos los medios de comunicación , familiares,amigos y demás y esperamos seguir contando con vuestro apoyo para próximas actividades.

gracias


jueves, 18 de diciembre de 2008

CIMMMMMMMMMMMM !!!!!!

Segons la última informació rebuda, els nostres casporros ja han fet cim per la ruta “Directísima de los Polacos”. No sabem gaire més, simplement que han sigut els primers que fan la ruta enguany i han creat molta expectació en la muntanya per als altres muntanyencs. Ens diuen que ha sigut molt dur però que en un o dos dies estaran en Mendoza i ells mateix ens enviaran la crònica de l'aventura amb algunes de les fotos de la ruta. Que ganes tenim que ens ho conten i de veure'ls per ací , ENHORABONA!!.

lunes, 15 de diciembre de 2008

Noticies fresques des del camp 2

Els nostres casporros ja han instal.lat la conexió via satèlit al camp 2. Així ens mantindran informats en tot moment. Aquest dispositiu d'última generació és molt complicat d'utilitzar i molt delicat a l'hora de transportar. Des de la seu del club en Borriol podrem oferir, si les condicions meteorològiques són bones, l'arrivada en directe al cim. Esperem que no se'ls haja oblidat el manual, ni tacat amb l'oli de la cona del pernil.

viernes, 12 de diciembre de 2008

Camp 2

Els nostres "Intrepits Joves" ja han muntat el camp 2. Ahir ens van informar de com van les coses. Actualment estan descansant al camp base i tenen els dos camps muntats de la “via Polacos”. De moment, el lo que va de temporada, ningú ha pujat ni ho ha intentat per esta via, per tant no hi han petjades en la ruta. Ens diuen, després de passar una nit de casporros en el camp 2 amb vent, mal de cap i molt de fred, que des del camp 2 la vista de la ruta cap al cim és impressionant. El pla previst és: avui aniran a dormir al camp 1, demà al camp 2 , passat demà obrir un pot de ruta i tornar a dormir al camp1. Descansaran tot un dia al camp 1 per després finalment fer l'atac final cap al dia 17. Tot açò sempre la neu estigue en condicions i les condicions meteorològiques siguen bones.

jueves, 11 de diciembre de 2008

El Jeti del Aconcagua

Atenció, gran noticia!!!, els nostres casporros s'han trobat amb una evolució del Jeti. En la mateixa via Polacos, al camp 1, el nostre amic Lluis va eixir a pissar després de sopar un trist sopistant amb un trós de pernil, sense pa i dos polvorons "Aurelia" de postre. Aleshores, va sentir un fort soroll, va encendre el frontal i va veure un cosa increïble: un ésser pelut, el mateix jeti que s'havia arrimat a la tenda, segurament buscant alguna colilla de cigarret que Luis i Alejandro tenien amagada o aquell trós de pernil que Jorge va fer desaparèixer al Perú dins d'alguna motxilla. Amb el temps just, Alejandro va treure la càmara i va poder enviar-nos aquest gran document gràfic on podem descobrir al Jeti atacant Jorge en plena conversa amb la seua senyora i furtant-li el mòvil... Ara, després d'un munt d'eixides per la muntanya, els nostres casporros ja estan més aprop de Reinold Messner, i podem assegurar que el Jeti existeix i està evolucionant amb els nous temps menjant mòvils, telèfons via satelit i fumant alguna substància extranya.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Camp 1

Ens han informat que actualment els casporros ja han muntat el camp 1 i estan en el camp base. Pròximament pujaran cap al camp 1 per dormir i provar de muntar el camp 2. Si munten el camp 2 tornaran a baixaran al camp base per descansar un parell de dies i després fer l'atac final. Tenen previst pujar al cim cap al dia 16 o 17. El temps sembla que és bo, esperem que els aguante una setmana més, el pernil no se si aguantarà tant.

lunes, 8 de diciembre de 2008

CAMP BASE

Els casporros de la Pedrera ja es troben al Camp Base de l´Aconcagua. Les últimes noticies són del dissabte, on ens van dir que a part de trobar-se bé, ens informaven que havien arribat al Camp Base i que començarien a montar el Camp I en els pròxims dies.
Ens van comentar que ens mantindran informats, a finals de setmana intentaran tornar a contactar.

jueves, 4 de diciembre de 2008

Punta de Vacas

Els casporros ja estan en "punta de vacas", que no és l'entrecot ni el solomillo, sembla més que és un parc natural del costat de Mendoza on aclimataran, i pel que veiem en aquest link s'han tornat un poc místics parquepuntadevacas (no té desperdici)... igual és l'Alejandro amb les rastes que en un mes per l'Argentina ha encontrat algun cigarrillo de la risa i a conegut a Silo...
Ahir van eixir també en la premsa article "Las Provincias"
Atenció!! la samarreta de Jorge de la foto anterior duia un meló d'alger i a dins estava el telèfon via satèl.lit que li havia de regalar la seua senyora.

martes, 2 de diciembre de 2008

Mendoza

Acaven d'arribar fa unes hores a Mendoza en bus (12 hores des de Buenos Aires). El vol va arrivar en 3 hores de retard a Buenos Aires. La diferència horaria en Espanya és de 4 hores. Els esperava "Alejandro", que fa unes setmanes que està per allí i ara coneixereu... La foto és la porta del lloc on es tramiten els permisos per a la muntanya. Demà se'n van cap a "Punta de vacas" ( 3 hores de cotxe ) per fer la primera etapa d'aproximació... Açò ja va!!!
Un pardalet ens ha dit que els .... esta vegada porten més menjar que en les dos últimes expedicions juntes.

Buenos Aires

Segons la última informació, ja tenim als xiquillos en Buenos Aires. Segur que han recorregut tots els restaurants vegetarians de la capital abans d'agafar el bus cap a Mendoza.